¿Es un Banksy?
En un viaje de naturaleza por Islandia y siguiendo con el objetivo un témpano que se había desprendido del glaciar de Jökulsárlón, me alejé del radio de visitantes hasta pasar por debajo de un puente. Al deshacer el camino, me […]
…de la funció que han fet al llarg de la Història arreu del món, del seu simbolisme, estructures, estètica i, fins i tot, de la personalitat que n’ha adquirit algun d’ells. M’agraden des dels més senzills formats per un simple tronc fins als que són una virtuosa obra d’enginyeria a prova de terratrèmols, com el Golden Gate de San Francisco.
Em diverteixen els ponts llevadissos, com els que et trobes remuntant el Nil, i els penjants que has de travessar a la selva, per l’aventura a la que conviden… Agraeixo els que mostren una bona panoràmica, com el del port de Sydney sobre la teulada de la seva Òpera, i els que regalen harmonia, com els corbats i vermells del Japó.
M’atrauen els que són de pel·lícula, com el de Brooklyn a Manhattan; els que protagonitzen novel·les romàntiques, com els de Madison County, i els que han acollit grans amors, com el Pont Neuf de París. Admiro els històrics, sobretot els construïts pels romans com el de Còrdova sobre el Guadalquivir; els reconstruïts després d’una guerra, com el de Mòstar a Bòsnia-Herzegovina, i els més innovadors, com el que celebra en el Tàmesis el canvi de mil·leni.
M’emocionen els més viscuts, com el Ponte Vecchio de Florència, i els que s’han convertit en una obra d’Art en sí mateixos, com el del jardí de Monet a Giverny. Em sorprenen els que uneixen dos països, com l’escandinau pont d’Øresund que connecta Suècia i Dinamarca i, encara més, quan enllacen dos continents com el del Bòsfor turc, que va d’Europa a Àsia… i viceversa.
…I sóc fan dels ponts perquè es projecten per superar un obstacle en el camí, redueixen les distàncies i fan guanyar temps.
Perquè s’alcen per connectar necessitats, interessos i realitats diferents.
Perquè promouen l’intercanvi, el comerç i el consum, tot generant prosperitat.
Perquè s’estableixen en favor del diàleg, la tolerància, l’entesa i la trobada.
Perquè són bidireccionals, multipliquen les possibilitats i aporten coneixement i progrés.
Perquè persegueixen un objectiu, els creen les persones per a les persones i tenen un final feliç.
Perquè el meu cognom sona igual… i, com ells, també em dedico a la comunicació.
Marta Pons
ponsdecomunicació
EL MEU DARRER VÍDEO
NOTA EL MÓN és el darrer vídeo que he gravat i muntat, després d’un viatge que m’ha portat a gairebé donar la volta al món. Des del Silicon Valley i Napa County a Califòrnia fins a Nova Zelanda i les illes Fiji als Mars del Sud, és una seqüència de visions que m’han fet notar el món d’una manera tan significativa -gairebé física- que n’he volgut prendre nota amb la càmera. Ella és la meva aliada a l’hora d’explorar, la que em permet subratllar el que visc i endur-m’ho cap a casa per reviure-ho en la mateixa freqüència sempre que vulgui i, sobretot, per poder-ho compartir…
EN LA CREACIÓ DEL LOGOTIP he treballat amb el director creatiu i dissenyador gràfic Josep Maria Ambròs, i representa tres pon(t)s simbòlics que es comuniquen de forma enllaçada, multidireccional i fluïda. Uns ponts verds, el meu color favorit i que, en comunicació no verbal, és el que convida a continuar endavant. La tipografia que li fa de base és l’Helvètica clàssica, molt utilitzada en l’època de la Bauhaus i associada sempre al món de la cultura i les arts. La honestedat de les lletres grises contrasta amb un toc de coure, que busca la distinció.
Durant una visita a Pacifica, a la costa de Califòrnia, l’artista Martí Cormand em va proposar observar el logo en tres dimensions… Junts vam participar en el workshop improvisat i desenfadat que mostra aquest vídeo, en què els diferents plans van anar adquirint volum, profunditat i, finalment -com a una picada d’ullet al nostre admirat Alexander Calder-, mobilitat.
A partir d’aquell divertimento d’estiu, el logo in progress va incorporar un degradat que, de forma subtil, li aporta aquella dimensió, perspectiva i volatilitat… que recorda la lleugeresa de les aquarel·les japoneses.
En un viaje de naturaleza por Islandia y siguiendo con el objetivo un témpano que se había desprendido del glaciar de Jökulsárlón, me alejé del radio de visitantes hasta pasar por debajo de un puente. Al deshacer el camino, me […]
Thingvellir es un parque nacional islandés, declarado patrimonio de la Humanidad de la UNESCO por sus características tectónicas y volcánicas. En él se puede ver cómo Islandia se encuentra en plena falla que separa las placas de Norteamérica y Euroasia.
Es […]
Marlborough es la segunda región menos poblada de un país ya de por sí poco poblado, Nueva Zelanda. Sin embargo, cada vez su nombre va adquiriendo más bouquet gracias a su delicioso Sauvignon Blanc. Éste es ya uno de los […]
Los Farmers Markets de USA son siempre un buen alto en el camino y, más aún, si éste son las carreteras rurales de Lancaster County, en Pennsylvania, llenas de carruajes y granjas amish con ropa tendida, en sus márgenes.
El origen del […]
En el sestiere de San Marco se encuentra la casa, estudio y laboratorio de Mariano Fortuny Madrazo, hijo del famoso pintor catalán del mismo nombre. Él mismo transformó el Palazzo gótico veneciano Pesaro degli Orfei en su taller de fotografía, […]
Les Moules Frites es el plato nacional belga y el segundo preferido por los franceses, sólo un punto por debajo del magret de canard. Además, Francia ostenta el récord de ser el país dónde se comen más mejillones per cápita […]
Más allá de la actual moda de los Food Trucks, hace más de 70 años que el Harry’s de Sydney va sobre ruedas. Situado en el puerto de Woolloomooloo -nombre difícil de aprender por su aliteración pero imposible de olvidar- […]
El Golden Gate Park es el jardín público más grande de San Francisco, que incluso supera en superficie al Central Park de NYC, y entre muchos de sus atractivos se encuentra el jardín japonés más antiguo de Estados Unidos.
Desde 1894, […]
Se bromeaba diciendo que quienes estuvieran en la barra del Cocktail Bar, al ver el efecto dominó y ondulante de las cortinas, podían llegar a pensar que habían tomado un margarita de más…
El Seagram Building de Mies van der Rohe […]