Sóc fan dels ponts

…de la funció que han fet al llarg de la Història arreu del món, del seu simbolisme, estructures, estètica i, fins i tot, de la personalitat que n’ha adquirit algun d’ells. M’agraden des dels més senzills formats per un simple tronc fins als que són una virtuosa obra d’enginyeria a prova de terratrèmols, com el Golden Gate de San Francisco.

Em diverteixen els ponts llevadissos, com els que et trobes remuntant el Nil, i els penjants que has de travessar a la selva, per l’aventura a la que conviden… Agraeixo els que mostren una bona panoràmica, com el del port de Sydney sobre la teulada de la seva Òpera, i els que regalen harmonia, com els corbats i vermells del Japó.

M’atrauen els que són de pel·lícula, com el de Brooklyn a Manhattan; els que protagonitzen novel·les romàntiques, com els de Madison County, i els que han acollit grans amors, com el Pont Neuf de París. Admiro els històrics, sobretot els construïts pels romans com el de Còrdova sobre el Guadalquivir; els reconstruïts després d’una guerra, com el de Mòstar a Bòsnia-Herzegovina, i els més innovadors, com el que celebra en el Tàmesis el canvi de mil·leni.

M’emocionen els més viscuts, com el Ponte Vecchio de Florència, i els que s’han convertit en una obra d’Art en sí mateixos, com el del jardí de Monet a Giverny. Em sorprenen els que uneixen dos països, com l’escandinau pont d’Øresund que connecta Suècia i Dinamarca i, encara més, quan enllacen dos continents com el del Bòsfor turc, que va d’Europa a Àsia… i viceversa.